ENLLAÇOS DE LA CASA

.

........... ............BURRÍNDEX................................................. ..................CARTELLERA AMIGA
.................Índex de continguts...............................................................Activitats d'interés

.

....................PASSA LA VIDA..............................................................EL CORRAL DE BUCOMSA
.....................
Pulcribloc.....................................................
...........................................................

22 de desembre de 2012

EL BETLEM DE CASA

Per Maria Josep Escrivà

No he heretat la devoció religiosa de ma mare. Però sí la fe en la capacitat de crear de les persones. L'esforç, la perseverança i la confiança en allò que som capaços de construir, des del no-res, amb humilitat i amb voluntat poderosa.


Pepita Vidal Chova, la meua mare, posa betlem des que tenia 9 o 10 anys. Ho recorda perquè diu que la va ensenyar un home del Grau de Gandia, Paniagua de cognom, amb qui anava fins a les vies del tren a buscar el cagaferro que els havia de servir per a compondre negres muntanyes. Amb els anys, la mare va canviar de casa, i la ubicació del pessebre va passar, des de la dels seus pares, avis meus, a la seua pròpia. A la del Molí de santa Maria on els meus germans i jo ens hem criat. 


Amb aquests cavallets a manera de bastida comença tot. Els mobles de l'estança que allotja aquesta fenomenal obra van a parar a sota dels taulers de fusta, i durant dos mesos llargs conviuen amb cables de la llum i connexions diverses. És l'únic moment del procés on col·labora la mà d'obra masculina de casa: el pare, d'oficial muntador; la mare, arquitecta i cap d'operacions.


El període de vida del betlem s'estén des de finals de novembre, en què de sobte s'esdevé el caos domèstic, fins al 2 de febrer, dia de la Candelera, que és −i així ho explica ma mare a partir de l'escena figurativa corresponent−, la festa cristiana de la Presentació del Senyor, en la qual hom commemora la presentació de l'Infant Jesús al temple de Jerusalem i −segons he llegit a l'Enciclopèdia Catalana−, la purificació de la Mare de Déu, d'acord amb la llei jueva.


Des que tinc ús de raó, només desgràcies familiars han danyat les il·lusions betlemístiques de ma mare. En anys de dol, el pessebre s'hi ha instal·lat igualment, però amb unes dimensions més reduïdes, de vegades aprofitant les prestacions d'algun moble del menjador, des de la discreció i sense expansions festives. Fins i tot les dues àvies van tenir el coneixement d'anar-se'n d'aquest món quan el betlem ja estava instal·lat a casa. Perquè tant l'una com l'altra van morir al final de les festes nadalenques. 



En les dues imatges superiors es pot observar la mateixa zona del pessebre
en dos estadis de construcció diferents.

Per això, a casa sabem que, mentre en aquestes dates el motiu que desvela Pepita Vidal a les 5 de la matinada siga el cuquet de fer betlem, un dia i un altre, senyal que tot va bé, al núm. 54 del barri del Molí, on el betlem s'allotja.


Vista aèria del mercat, amb un terrisser, una venedora de teles, una parada de productes frescos (l'embotit està elaborat amb plastilina de la bona...),
i un home que es llava els peus a la porta de sa casa.



Material d'obra en una fase d'avançat estat de gestació betlemística.


La casa del ferrer alberga una xemeneia que trau fum en directe (angle superior esquerre): tot un clàssic en aquesta obra d'enginyeria casolana que s'inclou dintre de la categoria de "betlems populars".



Et voilà! Amb la voreta replantada de pins i un marge de contenció construït a base de taps de suro, que ha sigut un element nou introduït aquest any.



El pessebre ha obtingut, recentment, el 3r premi del concurs organitzat per la Junta Major de Germandats de la Setmana Santa de Gandia (el primer, per cert, ha recaigut en el de Laura i Joan Garcia Escrivà, néts de Pepita Vidal).

No he heretat la devoció religiosa de ma mare. Però la meua admiració per la seua vocació creativa i autodidacta és cada vegada més intensa. La seua capacitat de superació, any rere any, lluny de buscar guardons que la reconeguen públicament, es veu recompensada amb la disposició feliç amb què mostra el betlem de casa, el seu betlem, a totes aquelles persones que, com ella mateixa, se'l saben gaudir, des de la vivència pietosa, o des de l'emoció estètica.

20 comentaris:

  1. A ma casa, sense cap pretensió religiosa, també posem Betlem, el fem amb els xiquets. Ens fa molt de comboi i ens ho passem rebé posant-lo, i després mirant-lo. El de ta mare segur que val la pena de ser visitat. Bon Nadal, des del paganisme -un paganisme de tradició cristiana sense complexos-. Un beset
    kirikú

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap greu no poder endevinar qui hi ha darrere d'aquesta amabilitat anònima tan ben escrita. Sigues qui sigues, gràcies per l'atenció. Ma mare té les portes de casa obertes per a qui vulga conèixer el seu betlem en directe. I possiblement, amb una miqueta de previsió, a més de betlem, és fàcil poder tastar algun pastisset d'ametló o algun bunyol de carabassa autèntica. Això és també una manera d'espiritualitat ben entesa... Igual que desitjar bon Nadal des de la teua tradició cristiana sense complexos. Una abraçada.

      Elimina
  2. Preciosa l'entrada, i preciós el Betlem: m'has dut molts records que quan era menut i feiem unes escampades de por per muntar-lo (amb cagaferro i tot). Bones festes i una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que en Russel-Pep Nebot ens felicite per l'entrada ens eleva al setè cel, venint com ve l'afalac de qui considere que manté un dels blocs més interessants, més engrescador i amb més encant dels que conec. He dit, i no precisament per quedar bé.

      Elimina
  3. Una preciositat!! Ta mare és una artista. En el fons, no volem deixar de ser xiquets. Quan he vist un betlem d’aquestes dimensions (cal disposar d’un espai ben gran), sempre m’he estat una bona estona observant cada detall i imaginant-me com s’haurà realitzat. Admire les persones que es dediquen a aquestes tasques i pense amb la paciència que deuen tindre. Però ja sabem que càrrega a gust, no pesa. I…una curiositat…ha posat el bou i la mula al pessebre? Algú m’ha dit: “jo si que pense posar-los i el Papa que diga missa”. BON NADAL I MILLOR ANY.

    ResponElimina
  4. Molt amable, Pepa. Transmetré a ma mare les teues paraules. Tu ja saps, perquè tampoc no te n'escapes, que qui es proposa fer una cosa, la fa; i que posar el millor de cadascú en allò que es fa sol ser garantia de resultats feliços.
    Jo també li vaig preguntar, quan el betlem encara existia només dins del seu cap, si hi posaria la mula i el bou. I ella em va respondre amb un irrebatible: "Pues clar! A estes hores...!" I fins i tot es va atrevir a qüestionar la paraula del pare santíssim, perquè em va dir: "Però com havia de nàixer el nostre senyor en un estable sense un bou i una mula...?" O alguna cosa per l'estil.

    ResponElimina
  5. El betlem preciós i molt entranyable, alabe la costum i el gust de ta mare, a més, per a mi, sempre és un goig llegir les teues lletres i pregnar-me del teu missatge i de la teua manera d'expresar-te, amiga amb tu un sempre aprent. Fa una estona he estat ajudant a la meua filla a posar el naixement a casa, també li he comentat el tema de la burra i el bou i s'ha fet la boija com qui no es deixa dur per aquesta moda dels eres i d'enviar a la gent a l'atur, així que el bou i la burra, al pesebre de la meua filla, també són al seu lloc. Bones festes i una abraçada per a tu i per la teua mare.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He estat unes hores (24 hores exactament!) pegant voltes a qui podria ser aquest Pep. Que algú em diga que aprèn de mi és un dels afalacs que accepte amb més orgull (i disculpa'm la presumpció). He pegat alguna volta per la teua informació de Blogger, i des d'ací he anat a parar al blog de l'AOV, i ara ja sé quasi segur de quin Pep es tracta. I m'has donat una gran alegria deixant-te caure, i atrevint-te a escriure per ací. Tu dius que aprens de mi, però qui va aprendre de la teua constància i del teu esforç de superació vaig ser jo. Ara ja no sóc 'profe' oficialment parlant, però alguns dels qui estiguéreu amb mi encara em considereu 'mestra' vostra. I això, Pep, és una satisfacció bonica que queda d'una feina que s'ha fet amb moltíssima convicció. Espere que et vagen les coses bé, i que tires endavant tot el que et proposes. I que la teua filla i tu continueu posant pessebre, naixement o betlem, des de les creences que més us òmpliguen en cada moment, però sempre des de la il·lusió invencible. Una abraçada gran.

      Elimina
  6. Fernando Escrivà Vidal24 de desembre de 2012 a les 15:12

    Què gran germaneta; una vegada més et dne l'enhorabona , has sabut barrejar el sentiment cristià i devot de la mare amb la majestuositat i sencillesa de les teues narracions,tasca gens fàcil si tenim en conte les creències d'una i l'altra, sencillament genial. BON NADAL A TOTS!!! Y enhorabona a les dues meues artistes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb les paraules del meu germà ja quasi he plorat de l'emoció i tot. Sé que, la culpa, la té l'estima recíproca, i que ens coneixem com si ens haguérem criat junts..., i que el pobre no ha tingut més remei que fer-se fan de les meues coses... En resum, Fer, que agraïsc a les animetes bones la meua sort.

      Elimina
  7. Ai, Maria Josep, quina entrada més bonica, sobretot per reconéixer la tasca dels qui viuen el nadal amb la il.lusió de recompondre'l des del caliu de casa, en la universalitat casolana dels nostres raconets. Jo també crec que l'essència del nadal, com la dels millors moments de la vida, rau en la màgia domèstica. Al meu post nadalenc dels Calcetins n'he parlat hui també. Pel que fa al pessebre de ca ta mare, hi ha matisos tan creatius i directament artesans, que caldria fer-li una visita guiada però ja! Molt bon nadal i felicita ta mare de part meua!Tant de bo la il.lusió dels betlems se'ns ecomanara tot l'any. El meu és de Playmobil i per tant no sé si és una versió 2.0 dels de tota la vida o una gosadia. En penjaré fotos!Abraçades!

    ResponElimina
  8. I de quina manera n'has parlat, amic!
    La visita guiada al betlem de ma mare, la tens quan vulgues. T'assegure que hi tindries la guia més entusiasta del món mundial. Ara bé..., això dels Playmobil no sé jo si ella no ho veuria amb massa bons ulls ;) Espere veure les fotos. Em pot la curiositat!
    Gràcies per les complicitats, Jovi. Ja saps que practique, com tu, per militància, la filosofia de l'optimisme i de la felicitat com una manera de resistència, o, millor encara, de rebel·lió personal. I els dos sabem que això s'encomana, i que, de personal, la rebel·lió podria esdevenir col·lectiva. No deixes d'escriure.

    ResponElimina
  9. Jo no sé que pinte ací, però he vist el repertori de personalitats que s'han acostat a retre homenatge al betlem de la sra. Pepita Vidal i m'han entrat unes ganes incontenibles de ficar la cullerà. No tinc cap experiència ni antecedents familiars en qüestions "betlemístiques" (si llevem que a la tenda de mon pare, fa molts anys, venien figuretes), però sóc un dels privilegiats que ha visitat el referit betlem sota la vigilància de la llora Camil·la (això fou anys anteriors: espere que enguany també en conviden). D'ací 2000 anys ningú no se'n recordarà del tal Papa de Roma que volia "carregar-se" el bouet i la burreta, però tothom sabrà que, gràcies a persones com la sra. Pepita Vidal, els betlems del segle XXI tenien gràcia, trellat i potència. I damunt, feien festa. Amén.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ma mare diu que, si hi va, menjarà bunyols. Avise'm, i l'acompanyaré jo també a menjar bunyols.

      Elimina
  10. Mª Josep, sóc Loles. Felicita a ta mare de la meua part. És preciós. És digne de anar a visitar, però no crec que puga anar, em pilla un poc lluny. M'ha recordat quan era jo una xiqueta. El meu era més menudet, però el posava amb molta il·lusió, al igual que ta mare. I això que en ma casa tampoc hi havien creences religioses. Ara en pose un, també xicotet, perquè Núria també té il·lusió. Bones festes i feliç 2013. Besets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Felicitada, de part teua, Loles. Sobretot la il·lusió que no se'ns acabe, ni de xiquets ni de majorets. Per ací (per l'editorial) estàs molt present aquests dies. Ja veus: llibres, betlems, falles...: la qüestió és no deixar de fer. Besades per a vosaltres també.

      Elimina
  11. Com diu Salvador Bolufer, en vista dels personatges tan pesants que hi estan acudint jo també clavaré cullerà. Ahir o despús-ahir em va dir Joan Enric que havia entrat a la Burrera i havia llegit la teua entrada, així és que, hui, he entrat a llegir-lo i a veure'l. Aquestos dies no puc anar perquè estem una miqueta lluny de Gandia, però passat el Cap d'Any estic segura que tindrem dies per acostar-nos a veure el Betllem que tant ens has comentat de ta mare. Bon Nadal, Bon Cap d'Any i un venturós 2013.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps que tu eres ja de la burricasa, Mercè, i Enric igualment. I si deixeu constància del vostrer pas per ací, bona cosa que ens n'alegrem. T'agafe la paraula, pel que fa a la visita betlemera. I si no hi ha contratemps, ens felicitem l'any en directe. Gràcies per les atencions. I besades per als dos.

      Elimina
  12. Moltíssimes felicitacions per aquesta obra d'art. A ma casa el Betlem el fan les xiquetes i posen tot allò que les ve de gust, siga o no tradicional. Visca la creativitat!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca, sí senyora! M'alegra molt que t'agrade el betlem. Si el veiéreu en directe encara us agradaria més. Digues a Isabel i a Blanca que, si volen, només han d'avisar. La creativitat i la llibertat són sinònims. Segur que això, les vostres filles, ho duen als gens... Besades per a tots, i els millors desitjos per a l'any que comencem.

      Elimina

Entrades populars