ENLLAÇOS DE LA CASA

.

........... ............BURRÍNDEX................................................. ..................CARTELLERA AMIGA
.................Índex de continguts...............................................................Activitats d'interés

.

....................PASSA LA VIDA..............................................................EL CORRAL DE BUCOMSA
.....................
Pulcribloc.....................................................
...........................................................

12 d’agost de 2012

«FUM», DE JOVI LOZANO-SESER

Text: Jovi Lozano-Seser
Fotos: Natxo Francés
 

Podia haver passat.
Havia d’haver passat.
Havia passat abans. Després.
Aquí a prop. Més enllà.
De fet, ha passat, però no pas a tu.

T’has salvat perquè anaves el primer.
T’has salvat perquè anaves l’últim.
Wisława Szymborska, Un cas qualsevol


Birkenau, 14 de juliol de 1944. 11:48 hores. Batzegada per l’oficial, Edna baixa a empentes i rodolons del tren sense deixar caure la petita Keren, ben encongida entre els seus braços. Avesada al desconcert, la xiqueta ja no plora. La munió de presoners, tot un devessall d’ànimes esmaperdudes, és adreçada cap a les portes d’Auschwitz II, on els responsables del camp componen a corre-cuita grosses fileres que s’enfilen espantadisses cap a les dutxes. Un general escridassa, tan irònic com mentider, les instruccions: primer se’ls rentarà i desinfectarà; tot seguit ja procediran a la selecció de treballadors.


Les darrera embranzida dels soldats les encarrila cap a una de les naus. Edna esguarda els ulls de la filla, com comencen a reviscolar entre els crits i les corredisses que les envolten. Disten sols una desena de metres de la portalada de les càmeres, on les primeres nouvingudes comencen a despullar-se de pressa, tal com els indica l’operari en la seua escarida explicació. Roba fora. Anells. Mocadors. Tot el que porteu al damunt, lliure-ho ací! El munt de pertinences, apilat al costat del mur, augmenta amb escreix mentre. Edna desembolcalla la rústega vestimenta casolana de la filla, qui en accedir a l’interior de l’estança fa una breu rialla, potser enardida pel mormoleig de tanta dona nua giragonsant sota les aixetes, a l’espera d’una aigua tan cobejada. Edna se n’alegra, sobretot per Keren. Fa mesos que no gaudeix d’un bany i té les natges escaldades, plenes de nafres. Aquest ruixim matiner, doncs, compensarà els mesos de sofriment a l’anterior camp, on ni tan sols tenien llençols a la caserna. 



Fet i fet, l’engegada de les canonades enceta una allau de murmuris. Un vapor escalfeït raja del sostre i amara el recinte d’una dolcesa inèdita. En pocs segons, les parets traspuen una boira humida i ardent alhora: el zyclon-b envaeix així una atmosfera que fins fa poc vessava d’esperança i ànsies d’higiene. El somriure de Keren, tot d’una, s’esblaima. Edna la prem amb força i li acarona les galtes. Potser, no hi ha temps per carantoines. Sols gosa tapar-li les oïdes, per tal que no escolte els crits que les circumden. No hi ha aigua ja. Sols fum.



El relat titulat Fum, de Jovi Lozano-Seser, resultà guanyador
en el IV Certamen de relat breu Enric Valor de la Vall de Guadalest.
Al marge d'aquesta edició electrònica, aquest text roman inèdit.


Les tres fotos de Natxo Francés que utilitzem per il·lustrar aquest text
formen part de la la sèrie
Praga-Cracòvia-Auschwitz.

Sempre és un luxe que Natxo ens permeta utilitzar
el seu material fotogràfic.


Per anar a la pàgina principal: "CONTRA EL FANGAR DE L'EXISTÈNCIA": L'ESCRIPTURA SEGONS JOVI LOZANO-SESER, cliquen ací.

Entrades populars