ENLLAÇOS DE LA CASA

.

........... ............BURRÍNDEX................................................. ..................CARTELLERA AMIGA
.................Índex de continguts...............................................................Activitats d'interés

.

....................PASSA LA VIDA..............................................................EL CORRAL DE BUCOMSA
.....................
Pulcribloc.....................................................
...........................................................

18 de març de 2012

PEPES, FALLES, PRIMAVERES I ALTRES ALEGRIES

Ja se sap que el dia Sant Josep, a banda de les celebracions falleres i l'onomàstica dels Peps i les Pepes, és la data que anuncia la imminent entrada de la primavera. I hui hem rebut dues precioses estampes que, per la seua plàstica, la seua representativitat i, a més, perquè han estat enviades per quatre Pepes amigues, hem considerat necessària la seua publicació al burribloc que ara tenen entre cella i cella. Amb això volem agrair tan grats enviaments, i felicitar-les a elles, a la resta de Joseps i de Josepes de la nostra galàxia, i a tota la gent que té a bé honorar amb les seues visites aquesta humil publicació virtual. Sobren les paraules: 

PEPA GUARDIOLA (mestra i escriptora), a través de Facebook, ens ha dedicat aquesta sublim estampa, acompanyada del següent comentari: Encara es poden veure ametlers florits a Xàbia. Els camins de la Vall són un passeig agradable per als qui hem decidit quedar-nos a casa i passar Sant Josep gaudint de la pau del poble. Bon cap de setmana llarg.

Bon cap de setmana, nyora Pepa. I bona primavera, bon any i bon tot. Aquesta foto fa bo el vell refrany que diu: Una imatge val més que mil paraules.






-------------------------------------------------------------------------------------------



Més Pepes bones: PEPA PONS, PEPA ESTELA i PEPA ESPINÓS.  Les tres són mestres del Col·legi Públic AMBRA (Pego), lloc on han celebrat una festa fallera en estat pur. Amb excuses onomàstiques, les tres referides Pepes (que no PPs) foren proclamades falleres majors i reines del foc, i fou el seu mantenidor en Salvador Pascual (el Cantero), mestre d'escola i mestre també en tasques paròdiques ordides a colp de la mateixa burrera que nosaltres hem mamat. A la foto es veuen les tres dames susdites custodiant la falla "El retall", on es conten les desventures del Col·legi Públic ARROP I TALLADETES. Com veuran, la indumentària de les regines no té pèrdua. El monument faller cap damunt d'una cadira, però així són les petites grans coses que només tenen per finalitat alegrar existències, tonificar cossos i enriquir esperits. 


Volem agrair a l'organització de la falla EL RETALL que hagen inclòs al decorat escènic l'auca de la Burrera (cliiic) (darrere el cap de Pepa Pons es pot veure una part). No debades, el dibuixant de l'esmentat treball ha sigut alumne d'eixa santa casa i del seu eficient professorat. 

3 de març de 2012

BURRIBREUS DE BUCOMSA. GENER I FEBRER 2012

       



26/02/2012


Començarem aclarint que el títol d'aquesta burrientrada és pura estratègia de  màrqueting. El servei d'estadístiques de blogger ens indica que els posts amb títols estrambòtics reben més visites que els ortodoxos o excessivament rebuscats. De totes les maneres, els burribreus que ara els oferim conformen un poti-poti de notícies que podrien comparar-se a una mascletà informativa (metafòricament parlant, clar està). Així doncs... PIM, PAM, PUMMMMM! Comencem:


------------------------------------------------


LA SAGA DELS HUMILS. Quan el darrer congrés peperiste ja havia abastat el clímax d'alegries autosatisfetes, el reforçat líder, don Mariano, va pronunciar amb veu entretallada per l'emoció: "La sabiduría siempre es humilde y la necedad, por el contrario, arrogante. Nosotros preferimos la humildad". Com era d'esperar, la multitud d'humils i humiles que hi eren presents van arrancar-se amb una sorollosa ovació que va fer tremolar les parets del recinte. No hi havia per a menys. 


La burrera és humil
o és arrogant?

La referida frase és una espècie de teoria sobre la humilitat que fou inventada fa molts anys, suposem que per algun damnificat dels bufanúvols. Però ara, don Mariano, que tot ho reinventa, l'ha feta seua, segurament per a donar un toc poètic a les seues eufòries, i tal vegada inspirat per la modèstia del seu antecessor, l'humil José María Aznar, o per la senzillesa quasi eremítica de les tres pepístiques majors, na Esperanza Aguirre (la més humil de totes), i les també "nas" de Cospedal i Sáenz de Santamaría. Les hosts valencianes del senyor Rajoy tampoc no es queden darrere en matèries humils: el desministrat sr. González Pons, l'indultat sr. Camps, el gracioset sr. Rus o la subtil donya Rita són clars exemples de modèstia en el seu màxim exponent... i no cal dir el sr. Fabra (el de la loteria), qui va inaugurar un aeroport tan humil que, per no tenir, no té ni avions. Comprenen per què són tan savis?


------------------------------------------------


LA TEORIA DE LA CONSPIRACIÓ. Suposem, don Mariano, que vosté ara té el cap calent amb les reformes laborals i financeres, controlant primes de risc, intentant transmetre confiança als mercats i guanyant-se el beneplàcit d'eixa xica alemanya que, pel que es veu, mana de les europes comunitàries. Però estem segurs que algú li haurà contat tot el que  està passant aquests dies al País Valencià (Comunidad Valenciana per a vosté). Com que determinats mitjans de comunicació (no cal que li diga quins), amb la complicitat de RTVV (la pseudotele pública que deu 1.300 milions d'euros) ja s'han enganxat de nou a la teoria de la conspiració per a justificar la rebolica, pensem que els seus testaferros li deuen haver transmés que l'assumpte està controlat. Però, com que vosté no es xupla el dit, estem segurs que té la mosca darrere l'orella. Vosté ha lloat públicament la grandesa dels "humils" que governen aquestes terres des de fa una pila d'anys (massa com per a culpabilitzar a la competència de l'empastre que ací estem suportant), i damunt, els casos de corrupció continuen apareixent i sembla que no porten camí d'acabar-se (potser ja li han arribat notícies del que estan descobrint dels alts càrrecs de l'exdepartament de don Blasco, i també deu saber que tots els dits del cas Urdangarín apunten cap a la terreta nostra, de les flors, de la llum i de l'amor).


25/02/12. València aclama els seus humils.
Ho veu, don Mariano? (foto V. Ferri)


I tot això, don Mariano, ha propiciat que aquesta comunitat autònoma haja abastat quotes de morositat inaguantables, que han provocat talls de llum a les escoles i els instituts; que les farmàcies amenacen a tallar el subministrament de fàrmacs; que moltes empreses hagen hagut de tancar les portes per no poder aguantar els deutes de la Generalitat... I la gent, senyoria, protesta, i més encara quan veuen que estan retallant-ho tot excepte els sous i les assignacions que s'embutxaquen els humils i els presumptes innocents.


------------------------------------------------


LA BIESPANYA CANYÍ. Ja sabem, don Mariano, que tant vostés com els del PSOE continuen entestats que la cosa política a les Espanyes siga un joc de dos: vostés o ells. Així, es presenten uns als altres com a enemics polítics, i tracten la resta de formacions i moviments socials com a neomaçons, separatistes, insubmisos, extremistes o dimonis emplomats. Però en aquest cas, molt senyor meu, atribuir les mobilitzacions a l'acció estratègica dels "enemics" ens sembla una forma de considerar que la gent és manipulable i, per tant, imbècil. I això és, al nostre modest entendre, faltar al respecte, don Mariano. Tinga en compte que, a banda dels temors humans a perdre el tan cloquejat estat del benestar amb les seues polítiques de sálvese quien pueda, cada vegada hi ha més persones amb el cos demanant terra, i amb el ventre pregant un platet de calent. 

Segons els diaris, açò ho va dir vosté. Ho tinc emmarcat, don Mariano.


A més, senyor, si les forces psoeres (que, per cert, ni a València ni a Espanya estan per a tirar coets) s'han afegit al carro de les protestes, caldrà que reconega que estan en el seu dret (per no dir en la seua obligació). Permeta'm recordar-li que vostés, no fa massa temps, s'apuntaven a qualsevol bombardeig que poguera desprestigiar el contrari, com ara les mogudes de la Conferència Episcopal contra la llei d'avortament o les bodes homosexuals, la protesta enfervorida contra el trasllat dels documents de la guerra civil que reclamava la Generalitat de Catalunya, o la ridícula campanya que van muntar contra l'Estatut perquè, segons vostés, la unitat d'Espanya corria perill. També recorde la humilitat de donya Esperanza, quan convidava el personal a rebel·lar-se contra la pujada de l'IVA que va determinar don Zapatero. Però això ja són aigües passades, perquè estic segur que ara, que mana vosté, baixaran l'IVA, pujaran les pensions, reduiran considerablement l'atur sense provocar noves bambolles immobiliàries i, si es presenta, diran "Diego" on van dir "digo" per tal de mantenir els privilegis del poder. Fins ara estan fent vostés les mateixes coses que darrerament feia el PSOE (si cap, més carregadetes de bombo) i ara diu que això és bo per a Espanya. Vosté va prometre que ho arreglaria tot, i a tots ens alegraria que així fóra, però, clar està, sense atropellar els drets fonamentals dels que no som responsables del merder que ara vivim. Si vol trobar culpables, pegue una miradeta a les seues rodalies més pròximes i veurà quina escampada d'humils hi ha amb la butxaca plena. 


------------------------------------------------


EL ENEMIGO. I tornant als esdeveniments de València, ha vist vosté, don Mariano, fotos de l'actuació de la policia contra els manifestants?... Mire, mire:



A la xarxa n'hi ha un fotimer (ho dic per si té temps de mirar-ne alguna entre retallada i retallada). Ja sap que han pegat la volta al món i que la premsa internacional ha posat el crit al cel. L'endemà va aparéixer en roda de premsa la sra. Sánchez dels Lleons (per si no ho sap, donya Paula, el valencià lo parla un poquet) recomanant que eixes coses no tornaren a passar (no sabem si es referia a la manifestació o a les barbàries policials). També va eixir el cap de la policia pegant punyades damunt la taula i tractant els manifestants com "l'enemigo". Que por, don Mariano! Els més malpensats diuen que el sr. Antonio Moreno --així s'anomena el susdit-- es deixa influenciar per algunes de les seues amistats, i per això, la policia de València sol arribar sempre tard a determinats llocs. A més, hi ha precedents sobre l'irregular i poc ortodox comportament d'aquest cos de seguretat. Que se sàpiga, no hi ha cap dimissió ni destitució motivada per aquesta barbàrie i, comprenga, don Mariano, que adduir que l'esmentat senyor fou nomenat en l'època de Rubalcaba ni és excusa ni és res. Ara manen vostés.


Tinc entés que el sr. Moreno va dir després que s'havien malinterpretat les seues paraules (referint-se a l'episodi de l'enemigo), però tinc la sensació que eixa minidisculpeta no minva per a res la gravetat dels fets. El meu avi Batiste, que no sabia ni llegir ni escriure, sempre deia que quan no vulgues que una cosa se sàpiga, no la digues... i quan no vulgues que et malentenguen, no digues burrades. 


------------------------------------------------


I acabem per hui. Ens hagués agradat contar-li, a don Mariano, alguna coseta d'última hora referent al sr. Camps, però no volem amargar-li el dia. En una altra ocasió li parlarem de l'assumpte, i li preguntarem si coneix els motius pels quals don Francisco va firmar la pròrroga de la fórmula I poc abans de dimitir com a president de la Generalitat. Així, el xicon va comprometre els diners dels valencians fins a l'any 2019. I ací està, cobrant d'ací i d'allà, sense fer res de trellat, i donant més febra que un porc solt. 


Però no puc reprimir-me a ensenyar al mandatari de Madrid l'opinió del no culpable, quan va conéixer la sentència contra el jutge Garzón. Miren, miren:


Vosté troba que això és normal, don Mariano?




BURRIBREUS JURÍDICS

30/01/2012








Segons diuen les sagrades escriptures, tot va començar quan Eva es va menjar la poma prohibida i va inventar el pecat (amb el passotisme d'Adam i la complicitat del dimoni, el qual, segons altres escriptures no tan sagrades, havia entrat en política per a forrar-se). Com a conseqüència, Déu va condemnar la humanitat a la pena i la misèria; a guanyar-se el pa treballant; a les cues dels hospitals; a les escoles en barracons; a suportar bufanúvols, corruptes, bigotes, mediocres i analfabets funcionals... I va anunciar que al final dels temps tindrà lloc un Judici Final on cadascú haurà de retre comptes a l'Altíssim per tal de rebre la sentència que determinarà la seua ubicació definitiva durant tota l'eternitat eterna (repetim que això està escrit a l'Antic Testament. Per a més informació poden consultar el Vaticà... però es recomana que s'esperen un poc, a veure com queden els rumors sobre els amiguismes, les corrupcions i els nepotismes que afecten la Santa Seu).


Ja saben també (Gènesi dixit) que la humanitat es va rebolicar, i això va obligar Déu a enviar un diluvi per eradicar de la terra el pecat i el desvergonyiment. Tan sols Noé, els seus familiars i una parella d'animals de cada espècie van salvar la pell. Per tal de prevenir que en el futur aparegueren nous desoris col·lectius, els descendents del patriarca van establir una sèrie de normes d'obligat compliment i uns castics sancionadors per a qui les incomplira (els tribunals, les fiscalies i els jurats populars vindrien després). Així es va inventar LA JUSTÍCIA TERRENAL.


Però la justícia terrenal no sempre és justa (invoquem de nou les sagrades escriptures per a recordar el judici contra Jesucrist, on Ponç Pilat es va rentar les mans amb aigua mineral, i el populatxo s'erigí en jurat popular per a condemnar el redemptor en favor del sanguinari Barrabàs) i, en els últims temps, sembla que els conceptes judicials han pres dimensions multicolor, en alguns aspectes de caire folklòric. Així, la premsa internacional considera que la justícia espanyola està fent el ridícul, principalment per l'enfebrit assetjament contra el jutge Garzón, i pertot arreu se senten rialles burlesques, sonores i escrites, provocades per les particularitats valencianes que envolten els assumptes judicials. Heus a continuació alguns BURRIBREUS molt breus sobre els darrers esdeveniments judicials que afecten el País Valencià (per a la justícia, la Comunitat Valenciana):


Auxiliiii!

CINC A QUATRE. Eixe fou el resultat de la votació entre els membres del jurat popular designat per a emetre el veredicte del "judici dels trages". Cinc digueren que Camps i Costa eren "no culpables" (per falta de proves), i quatre consideraren que hi havia proves suficients per a condemnar-los. Tinc la sensació que no calien tantes setmanes de pegar-li voltes al nano perquè cadascun dels membres del jurat emetera un vot que, possiblement, ja tenia pensat abans de començar el judici (estic convençut que els cinc del "no" són votants del PP, i els quatre del "sí" són "no" votants d'eixe partit). Tot i això, també sospite que algú dels "cinc" no ho tenia massa clar, perquè el fet que estigueren dos dies deliberant per a argumentar la resolució d'una manera tan ambigua podria donar a entendre que existia alguna possibilitat que es produïra un resultat a la inversa, i això hauria obligat a tornar al principi: designar un nou jurat popular i començar de nou el judici. Feien falta set vots per a la culpabilitat o cinc per a la no culpabilitat. Un resultat de sis a tres en sentit invers, per exemple, haguera propiciat l'anul·lació, la qual cosa hagués provocat un caos de conseqüències imprevisibles.




Te huevo un quiero

TE QUIERO UN HUEVO. Malgrat un veredicte tan raquític i qüestionat, les primeres reaccions de les forces vives peperistes van ser d'eufòria incontinguda, tal com ens tenen acostumats. Personatges com don Rus reptaven els enemics amb gestos tan bròfecs com infantils, i les manifestacions en favor de la justícia es deixaven sentir amb la força d'una ventositat mal reprimida. La sra. Cospedal feia des de Madrid el comunicat oficial peperí on, entre altres bravates triomfalistes, va preguntar, referint-se als dos personatges jutjats: "¿Quién repone la honorabilidad y el buen nombre de dos ciudadanos españoles...?". I ara pregunte jo: donya Dolores... vosté ha escoltat les gravacions que s'han pogut sentir durant el judici? No li ha caigut la cara de vergonya aliena? Ignorem a quina honorabilitat es refereix, però, en qualsevol cas, li recorde que aquest judici malparit és tan sols un esguitet de les calderes que fan bullir la trama Gürtel, i que la referida moguda va ser iniciada des dels interiors de la seua casa política. Per tant, no busque vosté recuperar honorabilitats entre els damnificats del sr. Camps, na Dolores. A nosaltres ens piquen molt poc els vestits dels "no culpables"; ens preocupen més els desgoverns delirants de don Francisco, que han conduït el País Valencià (Comunitat Valenciana per a vosté) a la ruïna econòmica, social i cultural. I no demanem multes ni presidis per a ningú; simplement pretenem que qualsevol justícia justa ens lliure per sempre més dels mals governants. 


Senyor! Sí, senyor!


ALGUIEN VOLÓ SOBRE EL NIDO DEL CUCO. Les carasses, actituds i reaccions de don Francisco durant el judici eren molt paregudes a les que interpretaven els protagonistes de la pel·lícula que acabe de referir, i això significa que el susdit absolt pot tenir algun problema psíquic (els gestos de don Ricardo eren més propis dels moments vergonyosos que es van viure en determinades sessions). Des de la cúpula pepera de les Valències s'han afanyat a demanar a Madrid que donen a don Camps una eixida política important, i em tem que realment només pretenen que s'emporten el flamant no culpable a la capital de les Espanyes, perquè saben que, si es queda ací, els donarà (a ells) més faena que un porc solt. No oblidem que aquest senyor va ser obligat a "sacrificar-se" perquè no entorpira la carrera de don Mariano cap a la Moncloa, i ara pretendrà liderar de nou el PPCV i, possiblement, que li tornen la presidència que li van furtar. En tot cas, na Dolores, eixe problema és de vostés, que no nostre. Reponguen les honorabilitats que consideren oportunes.

CADASCÚ QUE ES TOQUE EL SEU. Els membres de l'actual govern valencià es desfan en elogis cap als seus antecessors cada vegada que tenen oportunitat. Però quan els tiren en cara la ruïnosa situació econòmica que ens afecta, solen eixir amb alguna petenera, com va fer el conseller Vela, qui es va autoexculpar dient que ell només portava 6 mesos en el càrrec. Home, no!, don José Manuel: per a dir això hauria de reconéixer prèviament que vostés han heretat un autèntic desastre, i que ara els toca anar cagalló per sèquia per a eixir del pas. A més, si no estic mal informat, vosté porta 16 anys exercint alts càrrecs en l'àrea de la qual és actualment conseller. Si vosté aleshores només feia el que li manaven, diga-ho clarament i desemmascare els autèntics culpables. Si no, la gent continuarà tirant-los les culpes a vostés, com a continuadors dels seus benvolguts predecessors. 



BURRIBREU D'EIXIDA. Teníem preparats alguns burribreus que afecten la justícia terrenal del País Valencià (Comunitat Valenciana per al Bigotes), com ara el saqueig d'Emarsa, les debilitats del duc Urdangarí o les reimputacions de l'inventor dels aeroports sense avions, sr. Fabra (per cert; quan un jutge va arxivar les causes contra el sr. esmentat, adduint que havien prescrit, els afins a don Carlos van muntar un festival en favor de la justícia. I ara tornen a qüestionar la cosa amb la tesi del complot. Com quedem?). Però no volem cansar-los amb les nostres modestes conjectures i ho deixarem estar ací, no siga cosa que ens torne la vena bíblica i ens pegue per parlar altra vegada dels inventors del pecat, del dia del judici final... o dels Quatre Genets de l'Apocalipsi. Facen bondat.


Au!, adéu.



12/01/2012

Començarem aquesta burrientrada demanant disculpes per l'escassa activitat burribloquera durant els darrers dies. No és que ens hagem apuntat a la febra retalladora que estan posant de moda els polítics (ja ho han retallat tot, excepte els jornals i els privilegis que ells mateixos s'han autoconcedit), però les circumstàncies ens han obligat a reduir el temps que habitualment dediquem al burribloqueig actiu per tal de rematar uns compromisos literaris que havíem assumit. Suposem que en 8 o 10 dies podrem tornar a la nostra normalitat habitual, i continuarem oferint-los tot allò que done de si la realitat més actual amb el nostre punt de vista, bròfec, però benintencionat.


Ignasi Moreno, Sóc Qui Sóc i Pepa Pons.
Les tres signatures més prolífiques del burrigrup.


Malgrat tot, l'activitat burrifacètica està vivint moments brillantíssims a través del burrigrup del Facebook gràcies als burrigrupers Ignasi Moreno, Sóc Qui Sóc i Pepa Pons, els quals mantenen l'olla bullint amb les seues freqüents publicacions, plenes de gràcia, ironia i interés.

Comencem, doncs, l'any burribloquer amb un burribreu divertit. La protagonista és novament la nostra Marilópez, la presentadora de la tele de l'esperança (de l'Esperança Aguirre, clar) a qui vam descobrir a través d'aquell popular comentari on despotricava del moviment 15M, i documentava la violència dels indignats catalans amb unes fotos de les revoltes de Grècia. Com que la tal Marimadrid sol ficar la pota cada dos per tres, vam decidir un bon dia incorporar-la a la nòmina de muses negres del burribloc, i per això és "La nostra Mari".


Tres-cents milions de persones (segons els comptes de Marilópez)
van retre homenatge a Telemadrid, una tele tan simpàtica com Canal 9)

I hui els presentem un vídeo (molt curtet, això sí) que recull una brillant intervenció on l'esmentada negramusa anunciava que el nombre de persones que habitem el planeta Terra és de 7 bilions (la nostra Mari és un autèntic desastre en matemàtiques; en una de les manifestacions d'indignats a Madrid va dir que hi havien assistit 2.000 persones, quan els organitzadors deien que n'eren un milió i la policia deia que 200.000). La premsa internacional se'n va fer ressò quan, oficialment, vam arribar als 7 mil milions d'habitants, però la xerraire en qüestió va dir que n'érem 7 bilions (és a dir, 7 milions de milions de persones). Miren, miren i escolten:


  


Sííí, Mari, ja sé que en determinats llocs d'influència anglosaxona el bilió porta 9 zeros, però tu saps que els vehicles anglesos tenen el volant a la dreta i circulen per l'esquerra, i a la resta del món ho fem al revés (i en el teu cas sembla que la dreta per on circules és bastant extremada). Mira, Mari, qualsevol diccionari de qualsevol llengua procedent del llatí, i veuràs com els nostres bilions s'escriuen amb dotze zeros, i per tant, Mari, tu vas dir que en el món érem 7 milions de milions d'habitants (també, segons tu, 4 dels quals són asiàtics), i no 7 mil milions com marca l'ortodòxia de la llengua que parles. Segons la teua forma de comptar, els indignats de la manifestació de Madrid que tractaves de minimitzar haurien sigut mil milions; a l'inútil Senat que suportem hi hauria quasi 300.000 senadors; i, de Marilópez, n'hi hauria 1.000... I ja saps, Mari, que de Maris, no n'hi ha més que una.

Cuida't, Mari, però ensenya't a comptar amb els dits; veuràs com els comptes t'ixen més redons.

Un bilió de besos, Mari. I records a donya Esperança.

Entrades populars