ENLLAÇOS DE LA CASA

.

........... ............BURRÍNDEX................................................. ..................CARTELLERA AMIGA
.................Índex de continguts...............................................................Activitats d'interés

.

....................PASSA LA VIDA..............................................................EL CORRAL DE BUCOMSA
.....................
Pulcribloc.....................................................
...........................................................

28 d’agost de 2011

BURRIBREUS DE BUCOMSA. AGOST DE 2011

       


BURRIBREUS DE BUCOMSA
(BURRIBREUARI)
Pepito Corbates
(mascota del mes)




NOTÍCIES, CURIOSITATS
I COMENTARIS EXPRESSATS
EN FORMAT BREU



DIUEN LES MALES LLENGÜES 
... i escriuen les negres plomes 


ACTUALITZACIÓ DE FINAL D'AGOST
¡Agua para todos!
l'eau pour tous!

BURRIBREUS INCLOSOS EN AQUESTA ACTUALITZACIÓ:

AGOST, CUL PER AMUNT
agost ha mort; visca setembre!

LA GUINDA DEL COLOFÓ
morirà matant o matarà morint?
.
EL PAPA DE ROMA
en olor de santedat

PER ACÍ, TOT IGUAL
...més o menys

FOC AL SENILL!
per pilotes que no siga... i per forats, tampoc

ADÉU-SIAU
Adéeeu (perdó) adióooooos...


----------------------------------------------------------------------------------             -     

AGOST, CUL PER AMUNT. S'ha acabat el mes tal com va començar, amb calor tèrmic i amb fredor ambiental. Els inacabables representants de les inacabables institucions públiques que encara no ho havien fet, han aprofitat la relativa tranquil·litat mediàtica de l'estiu per a oficialitzar sense fer massa soroll les seues percepcions econòmiques, en molts casos abusives, quan no escandaloses. Don Francisco (el del sacrifici) ja s'ha procurat cotxe oficial amb xòfer, secretària particular, despatx i un jornalot vitalici d'eixos que paguem entre tots. Don Carlos Fabra (el de la loteria) havia deixat la presidència de la Diputació de Castelló (segons ell perquè li va donar la gana), però sembla que l'home no pot viure sense servir al poble, i ha aprofitat igualment la calma xitxa d'agost per a reincorporar-se a la Cambra de Comerç de Castelló com a  secretari general (perquè també li deu haver donat la gana, suposem), amb 90.000 eurots l'any de retribució, a més del pertinent cotxe oficial, xòfer i altres servilismes remunerats. Els maldecaps de guàrdia no han parat de donar febra tot el temps i ni tan sols les activitats festeres que s'han celebrat pertot arreu ens han desconnectat del desgavell politicosocial que estem suportant. Agost ha mort; visca setembre!! 


----------------------------------------------------------------------------------             -     

DOS HOMES I UN DESTÍ
(igual hi ha algun baró 
a qui no li fa gràcia la parida,
 però és molt complicat
donar gust a tothom)
LA GUINDA DEL COLOFÓ. Per a rematar el mes, els polítics (com no!) ens han donat una nova alegria. Les tribus del PSOE i del PP han pactat una reforma d'eixa Constitució que tantes vegades els serveix d'excusa per a desatendre les peticions populars. Sembla que ha pres la iniciativa Zapatero (crec que aquest xic, en lloc de morir matant, matarà morint), i que ho ha fet per a donar gust a la primera mandatària alemanya i al sant cosí francés. Els barons dels referits partits han donat el seu consentiment, i pareix que la cosa és inevitable, malgrat les protestes que estan sortint pertot arreu. Suposem que per a uns serà com agarrar-se a un nou clau encés; i per als altres, com trobar-se el camí més aclarit quan governen, però cal recordar-los que eixa reforma no es pot fer sense els vots de les dues tropes esmentades; esperem que, almenys, tindran la deferència de repartir-se les medalles entre elles (les tropes, dic), perquè els marrons ja sabem que ens els hem de tragar nosaltres. 

Per cert... això dels barons cada vegada em fa més gràcia. Sempre que hi ha alguna rebolica interna als partits, apareixen barons per ací i barons per allà. No sé si els barons són els caps de tribu, els ideòlegs més experts o els que porten la corbata més gran. Tampoc no sé si, per a ser baró, cal assignar-se un sou de 90.000 eurots l'any a la salut del populatxo. 


----------------------------------------------------------------------------------             -     

¿Falta alguien?
EL PAPA DE ROMA. Entre les mogudes del mes d'agost hem de destacar la visita del Papa de Roma, que ha pegat una volteta per les espanyes en olor de santedat, ha regalat beneplàcits als fidels, ha estirat les orelletes als insurrectes (és una metàfora, home!), ha rebut polítics abillats amb corbates i, fins i tot, ha intercanviat brometes amb el rei Joan Carles. Les forces d'ordre públic s'han vist obligades a treballar el doble, ja que, per una banda, calia protegir el Sant Pare i el seguici de cardenals i canonges que l'acompanyaven; i per l'altra, mantenir a distància, reprimir i silenciar l'acció dels indignats i de la gent que no estava d'acord amb el balafiament econòmic que comporten aquestes parafernàlies. 

Els indignats
també van rebre el Papa
I ara que em ve al cap...: s'han fixat vostés que alguns mitjans de comunicació han reduït notablement les informacions sobre les activitats dels indignats?... O és mania meua? Fins i tot, la nostra Mari, la de la tele de l'esperança (de l'Esperança Aguirre, clar) sembla estar immersa en la foscor del silenci més sospitós. Hauran rebut consignes per a evitar que el gran públic escolte les reivindicacions de la gent del 15M? 

Diuen els experts que no estem davant d'una etapa de canvis, sinó davant d'un canvi d'etapa. Però clar, sembla que això no interessa els que s'han acomodat a viure a l'empar del pessebre públic... I als barons sembla que tampoc. 


----------------------------------------------------------------------------------             -     

PER ACÍ, TOT IGUAL. L'agost s'ha acabat sense cap novetat. La gloriosa herència de don Francisco continua pesant com una llosa, però els seus coreligionaris es neguen a reconéixer-ho, almenys públicament. Sembla que no hi ha per on enganxar el desastre econòmic, i alguns casos, com ara el dels proveïdors sanitaris, clamen al cel (diuen que els esmentats creditors, amb factures pendents des de l'any 2004, han donat un mes perquè els liquiden la milionada que els deuen, sota l'amenaça de tallar el subministrament). He sentit dir que don Alberto ha promés als de l'oposició redimir les manies de don Camps i aturar els decretassos que atempten contra la llibertat d'expressió, la llengua i la cultura, però pel moment encara no s'ha consumat cap detallet. Ànims, sr. Fabra; no sols de promeses viu l'home! 

Ànims, don Alberto!
Don Alberto també es nota molt interessat per allò del corredor mediterrani, i ací té el suport de tota l'oposició en peça, a més de totes les autonomies afectades. Com que veig tanta disponibilitat i aquest assumpte està tan verd, m'ha vingut al cap un mal pensament...: no deu ser que, als de Madrid, no els interessa per a res tal invent? Pregunte-li-ho a don Mariano, senyor Fabra... i el del PSOE que li ho pregunte al sr. Rubalcaba; així eixirem de dubtes i sabrem per on van els tirs. 

Ah!, se m'oblidava: he llegit al diari que el seu homònim, el la loteria, va per terres castellonenques advertint a determinats ajuntaments i a alguns empresaris que ELL continua sent qui més mana. Mire si el calma una mica, no siga que algun dia li pegue per desmuntar l'aeroport sense avions i emportar-se'l a casa.


----------------------------------------------------------------------------------             -     

Foc al senill!
FOC AL SENILL! Durant el passat cap de setmana, algú/alguns van pegar cinc voltes foc a la Marjal de la Safor, just en aquelles zones sobre les quals hi havia un pla de rehabilitació. Molts de vostés ja saben que l'actual govern municipal de Gandia ha projectat habilitar 150.000 metres de l'esmentat paratge per a la construcció d'un camp de golf de 18 forats (un pitch and put, segons l'argot golfista), i per això els més malpensats sospiten que els referits incendis no van ser fortuïts. Pareix ser que el susdit projecte compta amb el vistiplau de la Generalitat, però sense la corresponent declaració d'impacte ambiental favorable, requisit que sembla indispensable per tractar-se d'una zona protegida declarada ZEPA (Zones d'Especial Protecció d'Aus) i LIC (Lloc d'Interés Comunitari) integrat en la Xarxa Natura 2000 i en el Conveni Ramsar.

Llarga llarguíssima és la llista d'incendis de misteris i sospites que judicialment no s'han pogut demostrar mai, com ara el de l'any 92 en una zona no urbanitzable d'especial protecció forestal ubicada a la Marina Baixa, sent alcalde de Benidorm don Eduardo Zaplana. Quatre anys després d'aquell incendi, que fou capaç d'arrancar flames espantoses sobre la pedra viva, es van expropiar 10 milions de m2, pertanyents a la zona afectada, per a la construcció de Terra Mítica, sent president de la Generalitat el mateix que quatre anys enrere ostentava l'alcaldia de Benidorm. Els mandataris promotors de l'esmentat parc temàtic prometien que els duros botarien apilats en 60 quilòmetres a la redona, però ja saben que l'invent ha resultat ser un niu de despropòsits i ridículs espantosos i ruïnosos, de conseqüències encara imprevisibles. Esperem que no s'encenga algun dia l'aigua d'alguna mar, i diguen que ha sigut culpa d'algun banyista despistat que s'ha deixat el cigarret encés a peu de platja. 

No sé a vostés, però a mi, això del pitch and put m'ha fet gràcia. 18 forats, a dues pilotes per forat, serien 36 pilotes... i si fóra un bypitch and dues put podríem arribar a 72 pilotes. Per forats que no siga, i per pilotes tampoc.


----------------------------------------------------------------------------------             -     

ADÉU-SIAU. I, en acabar l'agost, els turistes madrilenys ja han tornat tots a Madrid. Adéeeu (perdó) adióooooos... i recuerdos a nuestra Mari, la de telesperanza.




----------------------------------------------------------------------------------             -   



28/08/2011
EL GUST DE FER LES COSES PER GUST
BURRIBREU NOBLE
Acostumats com estem a nodrir el nostre burribreuari (cliiic) amb les notícies incendiàries que donen de si els temps que corren, massa sovint protagonitzades per bufanúvols i mediocres, quan no per corruptes, especuladors i caradures (per no dir sectaris o pseudocabdills de perfils psicopàtics), ens resulta altament gratificant oferir-los un burribreu noble, protagonitzat en aquest cas per artistes creatius que encara es complauen de fer coses importants per amor a l'art. Es tracta del naixement d'un treball discogràfic del cantant Rafel Arnal, concebut, produït i editat pels germans Murillo, de Sueca. Aquest CD es compon de dotze peces, i la primera d'elles "Pam a pam" dóna títol al disc. Les lletres han estat escrites pel propi Rafa Arnal  (Rafeta, per a la gent del seu entorn més pròxim) i les músiques són obra dels referits músics, Enric, Àngel i Cèsar Murillo....

... i  ací per a escoltar un breu fragment del CD
                                      ací, ací...
Espectacular acarament cantat entre Rafel Arnal i Josep Aparicio "Apa"
(fragment de la cançó "Cant de batre", del CD Pam a pam, de Rafel Arnal)

----------------------------------------------------------------------------------             -   

ACTUALITZACIÓ DEL 15/08/2011

BURRIBREUS INCLOSOS EN AQUESTA ACTUALITZACIÓ:

ELS DI(PUTA)TS DE LES DI(PUTA)CIONS
burribreu puto

DEBUTS PRESIDENCIALS
burribreu benintencionat

EL BURRIBREU VISUAL
una imatge, més que mil paraules

ÈTIQUES I ESTÈTIQUES. CORBATES I CORBATINS
cànter nou, aigua fresca

BURRIBREU REFLEXIU
i tant!

COM QUEDEM?
donde dije "digo", digo "dic"; donde digo "diego", dije "diec"

(DES)MEMÒRIA HISTÒRICA
memòries del passat desmemoriades en el present

LA NOSTRA MARI
la de la tele de l'esperança (Aguirre, clar)

----------------------------------------------------------------------------------             -     

Podrien inventar-se
una rediputació 
d'àmbit
 autonòmic que fóra
la Diputació de Diputacions.
Així podrien col·locar una altra
cinquantena de rediputats.


-----          ELS DI(PUTA)TS DE LES DI(PUTA)CIONS. Diccionari en mà, les diputacions provincials són organismes econòmics i administratius creats al segle XIX, en substitució de les antigues juntes territorials sorgides amb la revolució antinapoleònica. Estan formades per colles de diputats que no s'elegeixen per sufragi universal, sinó mitjançant un estrany procediment que ara mateix tinc gossera d'explicar. A la diputació d'Alacant, per exemple, hi ha 31 diputats/des, dels quals 30 han reclamat que se'ls assigne el sou amb dedicació exclusiva que ells mateixos s'han autoestipulat (hi ha una xicota que no percebrà eixe jornal, perquè ja cobra de ser diputada a Madrid). L'esmentat emolument s'aproxima als 65.000 eurots anuals per barba (quasi 11 milions de les antigues pessetes a cadascú), a la qual xifra cal afegir els cotxes oficials, els telèfons mòbils i alguna que altra targeta VISA que segurament gaudiran els que ostenten algun càrrec de presumpta responsabilitat. Aclarim que la suma de diputats provincials que bamben pertot arreu de l'Estat Espanyol supera el millar d'unitats. No em pregunten quin és el paper d'aquestes institucions i dels institucionals que les representen, que jo això no m'ho sé... igual encara no s'ha acabat la revolució antinapoleònica... o tal vegada siga un pessebre més perquè els pepistes i els psoistes (als altres no els arriba la quota) queden bé amb els coreligionaris que no tinguen un lloc remunerat on poder garbellar aigua. Ni cap indi sense cavall, ni cap cavall sense indi.





----------------------------------------------------------------------------------             -     


   DEBUTS PRESIDENCIALS. El flamant president de la Generalitat Valenciana, n'Alberto Fabra, s'ha prodigat en debuts institucionals de diversa índole, com ara romeries, inauguracions, despatxos, reunions... Ha propiciat acostaments amb els agraviats zaplanistes que don Francisco havia defenestrat, entre ells don José Joaquín Ripoll, a qui, pel que ha donat a entendre, pensa proposar-li algun càrrec suculent (recordem que el sr. Ripoll es va apuntar a l'atur quan va deixar de ser President de la Diputació). N'Alberto també ha proclamat valencianies, ha reclamat als del govern de Madrid diners per a les valències i, fins i tot, ha rectificat les declaracions de dos dels seus consellers que s'havien mostrat partidaris d'instaurar una taxa en determinats serveis públics (això que diuen "copago").
N'Alberto Fabra, President
 de la Generalitat, 
va debutar
 amb èxit com a romeu
a la Romeria del Palmar.
Al sr. Fabra (n'Alberto) només li falta debutar en les àrdues tasques de començar a remeiar els empastres que ha heretat del seu antecessor (pagar factures, ressuscitar Canal 9, restituir la possibilitat que els valencians vegem TV3, derogar el decretasso contra l'ensenyament en valencià, acomplir la sentència del TSJ i ensenyar a l'oposició els justificants que demanen, evitar que continue manipulant-se informació i censurant-se les veus discrepants, aclarir d'una punyetera volta l'accident del metro de fa 5 anys, moderar els envaniments de donya Rita i prendre part en assumptes com, per exemple, el del Cabanyal, revisar els desastres en el servei sanitari, les escoles en barracons, les infraestructures econòmiques, la situació de les entitats financeres valencianes... Sé que no és fàcil, Sr. Fabra, però si no comença pel principi no sabrem mai si es pot (o si el deixen) arribar al final. Ànims, sr. president!


----------------------------------------------------------------------------------             -     

   ---     EL BURRIBREU VISUAL:

El congrés dels diputats, en plena faena. 
Podem comptar una dotzena d'assistents, incloent-hi 
el subaltern que posa aigua a l'orador i les xicotes de la taquigrafia.
Ignorem si els titulars dels seients buits estaven prenent café
 o havien acudit a recolzar alguna manifestació d'indignats.


Siga com siga, hi ha senyories que  la tenen molt dura (la cara, dic)

NOTA. La foto que il·lustra aquest burribreu ha sigut extreta del bloc de la sra. Lola Canales, i pertany a un article on s'informa dels 75.773 càrrecs polítics i els 2.594.664 empleats públics que paguem entre tots els censats a l'Estat Espanyol. L'informe comenta que hi ha 19 presidents autonòmics, 11 vicepresidents, 206 consellers, 1.256 diputats autonòmics, 8.112 alcaldes, 66.162 concejals i 1.031 diputats provincials. Un altre dia sumarem els components dels cossos diplomàtics, els càrrecs honorífics remunerats, els militars, els coordinadors que coordinen les descoordinacions, els membres dels consells consultius.... i després, afegirem els aturats (siguen involuntaris o vocacionals), els xiquets, els estudiants, els jubilats... Restarem del cens la suma total, i sabrem en quina situació es troba el sector privat en el seu estat més pur.
----------------------------------------------------------------------------------             -     


   ---     ÈTIQUES I ESTÈTIQUES. CORBATES I CORBATINS. Don José Bono, President del Congrés dels Diputats d'Espanya, cada vegada es prodiga més en actituds paternalistes basades en les seues creences religioses, les seues fòbies antinacionalistes i els seus enfebrits conceptes sobre ètiques i estètiques. Cal ser respectuós amb totes les opinions, però no està bé que s'utilitze un càrrec com el que ara ostenta don José per a oficialitzar manies.


  • Pepito Corbates


Reconec que a mi eixe senyor em queia bastant bé, però des que ha canviat la presidència de Castella-la Manxa per altres càrrecs de caire centralista n'ha fet una darrere l'altra, i últimament s'ha despatxat a gust en frenesies escarransides, com bonegar el Ministre d'Indústria per assistir al congrés sense corbata, comparar amb Tejero els indignats que volien entrar al congrés per a manifestar-se, o declarar (suposem que amb referència a les properes eleccions generals) que la millor cosa per a Espanya seria que es formara un govern de coalició entre el PP i el PSOE. 


Segurament, don José, la major part dels indignats que tant s'estima opinen que la millor cosa per a tots (per a Espanya també) seria que vosté i totes les vaques sagrades del PP i del PSOE feren un pacte de bona voluntat, es penjaren cadascú una corbata com les que portava Luis Aguilé i, agafadets de la maneta amb harmònica coalició, se n'anaren a casa a descansar. I, si poguera ser, que s'endugueren amb vostés els mediocres, els vividors, els corruptes i els especuladors que s'han fabricat pertot arreu de les espanyes durant les últimes dècades a l'empar de certes debilitats. Comprenga'ns, senyor  Bono; no hi ha res personal contra vostés, però les circumstàncies demanen cànters nous i aigua fresca, noves il·lusions i altres maneres de governar.


----------------------------------------------------------------------------------             -   



   ---  BURRIBREU REFLEXIU. Tot fa pensar que ens espera una tardor mogudeta. Zapatero ha convocat eleccions per a novembre, i les hosts pepistes i psoistes s'han posat en marxa amb el convenciment i la vocació que açò continue sent cosa de dos (d'ells dos, clar). Els respectius candidats, don Mariano i don Alfredo, ja preparen condicions per a celebrar debats televisats a dues bandes. Com que, des que va ser proclamada la candidatura de Rubalcaba, el PP ha reduït una mica l'ampli  avantatge que li donaven els sondejos, la veu fosca de don Esteban reclama que s'avancen encara més les referides eleccions. Sembla que hi ha alguna mena de pacte per a silenciar, desprestigiar i restar importància a l'acció dels indignats, però això forma part d'una forma de ser: s'enganyen ells mateixos per a transmetre tal engany al populatxo. La cosa està puta, senyors meus; ja veuen el que està passant pertot arreu del món, i vostés encara continuen entestats a pensar que les espanyes són diferents. Caldria que fórem tots conscients de la realitat, a fi de propiciar en pau el canvi de cicle que les societats demanen. El d'ara, ja està esgotat. 

Un detallet: a Bèlgica fa més d'un any que no hi ha govern, i sembla que la gent no s'espanta ni plora l'absència de mandataris... i, damunt, intenta viure feliç. Curiós, no troben? 

----------------------------------------------------------------------------------             -   


Marta Domínguez inculpada.
Sentència del diari MARCA
(la muntanya va anar
 a Mahoma)
   ---  COM QUEDEM? Permeten-nos burribreuejar una petita contradicció del diari esportiu Marca. Ja saben que l'atleta de Palència, Marta Domínguez, posseïdora d'un palmarés envejable, l'any 2010 va passar d'heroïna a vilana, en haver estat acusada d'implicació en una xarxa de dopatge. Però recentment ha estat exculpada dels càrrecs que se li imputaven i, com a conseqüència, ha recuperat la seua heroica condició entre els plors emocionats dels mateixos que ja l'havien condemnada a les flames de l'infern.


Marta Domínguez exculpada.
Absolució del diari MARCA
(
Mahoma va anar a la muntanya)


Ja saben que el diari esmentat, madrileny ell, sol barrejar èxits i fracassos amb tanta imaginació com frivolitat. Per això, quan la referida atleta fou imputada, va avançar la seua sentència amb un titular aterridor: MARTA TAMBIÉN ERA MENTIRA. Però quan la jutgessa va dir diego en lloc de digo, li van faltar cametes per a obrir edició amb un alegre ¡LIMPIA! Com quedem?... les canyes s'havien tornat llances o les llances eren fum de canyot?... cal demanar perdó a algú o xiulem mirant els núvols?








---------------------------------------------------------------------------------- - 

Tres portades del mateix
periodic. Quan Aznar volia
parlar amb ETA, era un valent.
Quan Zapatero volia fer
la mateixa cosa, era un pendó.
Com quedem?
 (DES)MEMÒRIA HISTÒRICA. Amb el burribreu anterior m'han vingut al cap certes memòries històriques, i he arribat a la conclusió que, en el fons, som una mica desmemoriats, i això ho aprofiten els desaprensius per a rebufar glòries al compàs de les músiques que en cada moment marquen la moda. No és gens difícil comprovar la trajectòria de certs polítics multicolor (alguns d'ells foren incondicionals del règim de Franco), que abans perseguien els contestataris que reclamaven drets i llibertats, i ara han fet seues les reivindicacions contra les quals lluitaven. Estem en temps de vaques flaques, i això provoca molt sovint tocs d'arravatament i crits de sálvese quien pueda. Són temps on els irresponsables que mai no han sabut responsabilitzar-se de les seues responsabilitats  tracten de llevar-se les culpes de damunt, i no tenen cap escrúpol de passar el mort a qui més a prop tenen. Per això estan apareixent coses que ja se sabien, però que, mentre el carro anava anant, tothom les dissimulava mirant cap a un altre costat. Casos com els de Marbella, el Gürtel, el Brugal o les irregularitats que ara s'imputen als directius de la CAM, ens els mostren com si hagueren sorgit de la nit al matí, i altres com el fracàs estrepitós de Terra Mítica, amb les seues presumptes anomalies més que qüestionables, encara resten ocults entre les penúries de la misèria especulativa. La recent vaga convocada pels futbolistes ha posat de nou en evidència les martingales futboleres, que ja vam pagar una vegada entre tots (ací s'inclouen els volantins urbanístics per a pagar els zidans i els figos d'en Florentí), i que ara redimiran de nou a costa de l'erari públic (ací inclourem les acrobàcies que ja inventaran per a pagar els cristianos i els kakàs del mateix en Florentí).



I ací també.
Com quedem?
Hi ha gent que, quan els duros semblaven botar, ja advertia, criticava i denunciava les barbàries que uns propiciaven i altres consentien. Les respostes sempre solien aparéixer entre crits, bravates, insults, menyspreus o acusacions d'estar contra el progrés. El temps ha donat la raó a qui la tenia des del principi. Aquella gent que insultaven, menyspreaven i acusaven d'estar contra el progrés no espera que li demanen cap  perdó; simplement es conformaria amb alguna dimissioneta... o amb algun responsable que pagara la seua irresponsabilitat... o, almenys, que algú diguera mare, em cague!... Però no crec que caiga eixa breva.


Per cert... Ja coneixen vostés la fòbia anticatalanista que ha fomentat el PP pertot arreu de les espanyes, no?... Doncs ja veuran què passa si pròximament necessiten CIU per a governar l'estat. Ja em veig don Mariano cantant Els segadors amb acompanyament de tenora, i les soraies i els estebans ballant sardanes entre el flamejar de les quatribarrades. Diran "dic" en lloc de "digo" i "diec" en lloc de "diego"... perquè saben que, en el fons, som tots uns desmemoriats. 

---------------------------------------------------------------------------------- - 


   ---  LA NOSTRA MARI. Ja fa dies que res no sabem de la nostra Marilópez, la de la tele de l'esperança (Aguirre, clar). No sabem si estarà esperant el Papa de Roma per a entrevistar-lo, o camparà per Londres, arreplegant fotos dels saquejadors per a il·lustrar les properes accions dels indignats catalans. Siga com siga volem que sàpiga que és la nostra telemusa, i que, per a nosaltres, Telemadrid no seria la mateixa cosa sense ella. 


Foto del concurs de presentadores
atractives on la Mari participava. 

El fotògraf no va traure tot el partit
que la nostra musa es mereix.


Buscant algun detall sobre Mari que puga inspirar-nos tendreses, hem descobert una llista on es relacionen les presentadores de telediaris més atractives, ordenades en forma de rànquing d'acord amb una presumpta votació popular. No ens ha estranyat que la primera de totes siga la senyoreta Sara Carbonero (això de ser la núvia de Casillas ha de tenir el seu pes específic), però quan hem vist la nostra Mari relegada al número 48 ens han caigut els ous a la cendra, i més encara quan hem vist davant d'ella xicotes una mica castigades pel pas dels anys. Fins i tot Canal 9, la tele que devem entre tots els valencians, aporta la presència d'Empar Recatalà alguns llocs davant la nostra Mari (la número 30. No està gens malament per a pertànyer a una tele que no paga ni el paper higiènic). No hi ha dret, Mari. La llista és de l'any passat, i això ens obri una llum a l'esperança, perquè al 2010 encara no t'havies cobert de glòria despotricant dels indignats amb fotos de Grècia, i això ens fa pensar que enguany podries, fins i tot, desbancar la Carbonero. Malgrat tot, Mari, mira si és possible millorar la foto que il·lustra la teua fitxa al concurs, perquè això pot haver influït negativament. Ja saps, Mari, que tens el nostre vot assegurat. Ànims, carinyet!


Ah!, una cosa: Alguns treballadors de Telemadrid diuen que, allò de traure fotos violentes de Grècia per a malparlar dels nostres indignats, ho vas fer a posta. Què trobes?... I això que tu no volies que jugaren amb el seu pa!


Un bes a la mà, Mari. Salut per a tothom, i fins l'altra.


Ah! precaució en la carretera, i coneixement en la beguda!

19 d’agost de 2011

V SIMPÒSIUM INTERNACIONAL DE LA BURRERA a vista de càmera

Pego, 3 d'octubre de 2010
Palau de Congressos AL HAGAMBA MUZA
V SIMPÒSIUM INTERNACIONAL DE LA BURRERA

RESUM FOTOGRÀFIC:

Fotos: Vicenta Llorca
Textos: Burrera Comprimida SA

LES TRES ICONES QUE PRESIDIEN EL SIMPÒSIUM

Esquerra: Fantasia pendular. Imatge que evoca la memòria del profeta Makok (que si tu no saps qui és, jo tampoc). Makok és un dels consellers imaginaris que il·luminen les inspiracions de Bucomsa

Centre: Donya Gamba. Emblema per excel·lència del Palau de Congressos d'Al Hagamba Muza, lloc on habitualment se celebren els simpòsiums burros

Dreta: L'haca Tonica, experta en acrobàcies gramaticals. Representa l'esperit de Don Furgoneto Pastizal de la Santa Infància i Martínez de la Barbacoa Alta, mentor imaginari de Bucomsa

El Palau de Congressos de La Gamba preparat per a rebre els congressistes.
Al fons, el pati d'armes del Palau presidit per l'escenari on, minuts abans, s'havien clausurat les activitats prèvies al congrés  

Cafeteria i cuina del Palau
Membres del Bollit preparant el dinar de germanor

3 x 2

A l'esquerre, en plena acció, n'Evarist Miralles, campió d'Espanya de cuiners, i el seu ajudant. Al centre, les dues Xaros, que presidien el jurat d'un concurs d'engalanament de carrers que no es va celebrar per despistament dels organitzadors. A la dreta, Carlos Miralles brinda per l'èxit d'una de les pel·lícules que està produint, acompanyat de Manolo Boronat, secretari consort de Bucomsa

La taula noble del Simpòsium vista de nord a sud i viceversa
Cares guapes i cossos esvelts
A la dreta, el professor Tomàs Llopis desafiant el fotògraf amb la mirada, motiu pel qual
no va ser fotografiat posteriorment, quan desenvolupava brillantíssimament
la ponència Don Furgoneto Pastizal: mite o llegenda?

Taula bròfega del Simpòsium. De nord a sud, i viceversa,
Loris enraonava amb la cullera; el Pintat i Rafadel·lo recitaven poemes a Imma i a Enric; Kiko
mirava la càmera amb cara de molts amics; i Bolufer espantava amb les seues contalles
la dama cantora, Rebeca, i la dama del Grau, Maria Josep, motiu pel qual tampoc
no va ser fotografiat durant el discurs de presentació del Simpòsium 

Vicenta Llorca, la dama de la ploma de foc, va redactar l'acta del Simpòsium i després la va llegir amb to imperatiu. Fou aprovada per unanimitat

A l'esquerra, Cèsar Monzonís, amb barret, desenvolupant la ponència intitulada El burro naix o es fa?

A la dreta, en Josep Moll encarnant el paper de don Furgoneto per a exposar la ponència: El poble s'afona!

La dama del Grau, Maria Josep Escrivà, i la dama caiguda del cel, Maria Tomàs, regalaren
al Simpòsium la potència de les seues lletres i l'encant de les seues paraules
amb les ponències intitulades, respectivament, Els Borja i la burrera
i La burrera: art o ciència?

A l'esquerra, en Pasqual Molina, amb roba eivissenca (no és el negatiu d'una foto), sota la implacable mirada de l'haca Tonica, va posar a tothom els pèls de punta amb l'exposició de la seua ponència: Els burros volen? A la dreta, els senyors Monzonís, Tito i Moll barallant-se amb el trellat

Entrades populars