ENLLAÇOS DE LA CASA

.

........... ............BURRÍNDEX................................................. ..................CARTELLERA AMIGA
.................Índex de continguts...............................................................Activitats d'interés

.

....................PASSA LA VIDA..............................................................EL CORRAL DE BUCOMSA
.....................
Pulcribloc.....................................................
...........................................................

21 de març de 2011

FALLA BUCOMSA-BURRERA I ADJACENTS
Lema: Ridículum vitae
Artista: Macareno les Penyes
Poeta: Rafa Burilla

ACLARIMENTS PREVIS:

Com que la nostra falla és virtual, havíem previst que vostés pogueren pegar-li la volta amb el ratolí de l'ordinador, però la inexperiència de l'artista faller, Macareno les Penyes, ens ha jugat una mala passada i no hi ha forma d'accedir a les escenes laterals i a la cara posterior del monument. Hem inventat un mecanisme de virtualitat manual per tal d'intentar que imaginen el contingut de les escenes ocultes.

Tal i com manen els cànons fallers, plantàrem la falla de nit, però no hi ha hagut manera d'aconseguir que es fera mai de dia, ni automàticament ni manualment. Per eixe motiu, el fons de la fotografia del monument en qüestió és completament negre. Damunt, la càmera del nostre fotògraf, Pepe el retratista, patia una estranya avaria que va impedir que apareguera la lluna. Així doncs, la falla només es pot veure de nit i sense la llum de la lluna, si bé s'hi distingeixen amb claredat les tonalitats més blaves de la pintura.

VISITA AL MONUMENT (tècnica: virtualitat manual)

PINOTXO
Des d'un temps ençà els humoristes acostumen a utilitzar la figura de PINOTXO per a referir mandataris i dignataris mentiders (ja saben que, a Pinotxo, se li allargava el nas quan deia mentides). Però com que el referit personatge és de ficció, i a més, molt entranyable, i els nostres pinotxos són reals com la mateixa vida i no tenen res d'entranyable, hem decidit substituir PINOTXO per BIRLOTXO (amb l'ajuda de la imaginació tindrà el mateix efecte). Afortunadament, als mentiders autèntics, no se'ls allarga el nas quan menteixen, perquè, si fóra així, els accessos a molts edificis públics estarien obstruïts per culpa dels nassos birlotxins.

BIRLOTXO
Així doncs, una figura birlotxina curulla el nostre monument, amb una llarga narípia per ceptre i un embús mani-còmic per corona. El coet borratxo que s'hi distingeix amaga una escena intitulada: "Camps de glòria" ("Campos de gloria"), on hi ha dos cartellets que, pels motius abans esmentats, tampoc no apareixen a la foto. Són aquests:







Surten naus entre els confins de l’alta mar
bull la terra entre carreres patriotes...
i entre el cel dels camps de golf bruny el xiular
del deliri volador de les pilotes. 


Sona el càntic de les goles més devotes
enardides pel fragor de les histèries;
sona afònic el raucar de les granotes
de plorar la Malva-rosa entre misèries. 


A l'extrem dret (masculí de l'extrema dreta) dels esmentats Camps de glòria s'ubica un complex amb un fotimer de palaus amb càmeres i salons de luxe que solen utilitzar els polítics per a bramar, i també una colònia de barracons on els xiquets van a escola. Com que, segons els mandataris, els tals barracons tenen caràcter provisional, el nostre guionista proposa que, mentre dure la tal provisionalitat, els xiquets puguen rebre les classes als referits palaus i salons de plenaris, i els polítics facen els debats als barracons. Així serà més curta l'eventualitat, no troben? Entre sales i barracons es poden llegir els cartellets següents:

Les campanes de l’infern toquen a glòria,
les banderes han caigut del campanar,
i els que manen fumen fums de vanaglòria
repartint-se cadiretes de cagar...


Els mediocres es dediquen a bramar,
les gavines celestials solquen l’escola...
i els tecnòcrates s’apresten a ensenyar
matemàtiques a punta de pistola.

...i en el fons de la consciència popular...,
sembla ser que estiga clar que un burro vola!!

La musa del Cabanyal sosté el pes del mani-còmic amb els seus musculosos braços, custodiada per les càmeres de Canal l'Ou (pròximament, Canal Nueve), una televisió que paguem entre tots, però que viu al servei de l'autobombo i la fanfàrria de qui la governa. Ignorem si això està motivat per la passivitat de l'oposició o és que la maquinària institucional pateix alguna mancança jurídica. Siga com siga, o s'arregla el desgavell o la tenim clara (això diu el guionista; nosaltres ens limitem a transcriure el seu guió):

Tres metàfores en forma de ninot
i una antena de matisos resplendents
representen el canal de Burjassot
on s’escriuenels guions d’un paperot
que s’inspira en els més tèrbols arguments.

Cadascun dels tals ninots són referents
de les pautes filosòfiques marcades
que s’assenten sobre els nodos permanents,
les tertúlies de debat entre parents,
i els sospirs de les marujes botinflades.


Sonen càntics de bravates desbocades
enlairant les més sonores presumpcions:
sonen mudes les proclames silenciades
invocades per les boques renegades
dels apòstates que toquen els collons. 


A la base de la façana principal hi ha la figura d'un senyor, amb un dècim de loteria apegat a l'esquena i orinant dins una copa de cava (cava valencià, per descomptat). Ignorem el significat de la referida figura. La base esmentada també està ocupada per un eixam de vaixells i de cotxes de carrera que vénen carregats de riquea i progrés per a tots els valencians, igual que el Papa de Roma, qui segurament ens honorarà amb una nova visita a canvi d'un plat de paella. 

Aclarim que la trona que cobreix els baixos de la musa del Cabanyal estava inicialment adornada amb la figura d'una rata penada, però algun incontrolat va inserir en el seu lloc un pamflet on es llig: "Llibertat d'expressió. Sí a la TV3". Per tant, en aquest cas el guionista no és responsable de la pilladeta... ni nosaltres tampoc...


...i, ...tornaran les obscures oronelles
a reviure vells fantasmes del passat,
ressorgint entre enganyoses meravelles
les consignes que amenacen les ovelles
que s’entesten a eixir-se’n del ramat.


 Les gavines volaran a tota pressa,
i entre vols judicaran als seus rivals 
amb la dèria, molt convicta i poc confessa,
d’arremetre contra aquell que no professa
els deliris de les glòries nacionals.




Foto de l'escena
A l'angle esquerre de l'ala dreta de la part contigua a la plataforma superior del centre de la cara posterior del monument, es representa una concentració de creditors de Canal 9 arruïnats. La tele de l'autobombo és líder en burrera, en baixa audiència i en deutes impagables. Sembla ser que això de no pagar és una cosa habitual en molts ajuntaments i entitats administrades per polítics. Com que són ells --els polítics-- els que han provocat tals desgavells, el nostre guionista proposa que es destinen els diners corresponents a les suculentes nòmines dels mandataris (hem dit dels mandataris, no dels funcionaris) a pagar els deutes pendents (almenys els que deuen a la gent més modesta), i ells --els polítics-- que s'esperen a cobrar quan vinguen temps més favorables (repetim que això ho ha proposat el guionista; nosaltres callem i apuntem).

L'escena central de la cara oculta de la falla amaga una figura invisible que pertany al líder del partit que diu aspirar a governar la xeneralitat (la tal figura és invisible; per això està amagada i no es veu)Al seu voltant circumden tres o quatre branques de zapatistes barallant-se entre si, mentre una fada maligna els adverteix que estan a un pas de fer el ridícul electoral més espantós de la història, malgrat els despropòsits dels actuals mandarins. A l'esquerre de la figura invisible, s'hi troben catorze grupets que aspiren a ser l'alternativa de l'alternativa. Els esmentats grupets s'havien ajuntat per a pactar coalicions, però també es van barallar, i els catorze es van subdividir en trenta quatre (set o huit de verds, altres tants nacionalistes, cinc o sis mixtes... i la resta encara estan per definir)...:




Què voleu que us diga jo
de tan penoses disputes?
On està la solució
que tempere la raó
daquesta casa de put... (perdó) 
d’aquest grinyol de flaütes?


Minories diminutes,
transfuguismes rebotats,
majories absolutes,
mitjanies dissolutes
i mediocres malcarats
reconquisten desbravats
les valències silencioses
i rebufen desbocats
les històries escabroses
que conformen doloroses
les més tristes realitats.


I els sectors més resignats
preguntem amb veus dubtoses
si és millor ser convidats
d’eixes pífies tan pomposes
o romandre en les morboses
catacumbes misterioses
del país dels renegats. 


I al raconet més humil de la falla hi ha un ninot amb cara de resignat que representa la figura del nostre guionista, als peus del qual es veuen uns cartellets bruts de fang on es pot llegir:


 Jo no sé si és més culpable aquell que enganya
o els ingenus que ens deixem embacorar,
però sembla que està clar (i no m’estranya),
que emboirats en el temor que es trenque Espanya...
...hem perdut fins el bon gust de protestar!


Mentre els mansos que sols saben divagar
solen perdre’s en tertúlies de borratxo,
els sabuts tenen el gust de maquinar
la manera més graciosa d’estafar
la més trista voluntat del populatxo. 


Però, tal i com manen els cànons fallers, les falles han de ser cremades per a purificar amb el foc els nostres pecats més inconfessables... i la nostra falla no havia de ser menys, per virtual que fóra.

LA FALLA CREMANT-SE
Cap ninot no va ser indultat pel jurat, però misteriosament, quan els serveis de neteja retiraven les cendres del burribloc, van descobrir perplexos que... aquella trona que cobria els baixos de la musa del Cabanyal i que algú va recobrir amb un pamflet.... HAVIA QUEDAT INTACTA!... S'HAVIA AUTOINDULTAT!


I colorí colorat, aquest conte s'ha acabat.


17 de març de 2011

LA BURRERA EN FLAMES


FALLA BUCOMSA-BURRERA I ADJACENTS
Falla virtual infundada 
(encara no està fundada)


DOMICILI SOCIAL:
burreracomprimida.blogspot.com


FALLA 2011:
Lema: Ridículum vitae
Artista: Macareno les Penyes
Poeta: Rafa Burilla 




PRESIDENT D'HONOR PERPETU I PERMANENT:
Don en Furgoneto Pastizal de la Santa Infancia i Mtnez de la Barbacoa Alta
Figatell d'or amb fulles de verdolaga marina i peretes de la reina

FALLERA MAJOR PROVISIONAL:
Senyoreta donya na Patrocinio Bataclan de la Cacofonia Ronca
Figatell de coure bifurcat amb pàmpols onerosos i flors del pitiminí

JUNTA EXECUTIVA:
Aquesta falla ha estat creada recentment per la secció fallera de BUCOMSA en un rampell d'altruisme faller, però es va decidir no fundar-la encara. Per tant, fins el moment de la tal fundació no es cobriran les places vacants de la Junta Executiva, que estarà formada per un president itinerant, 14 vicepresidències primeres, 28 secretaris, 94 vicesecretaris adjunts, 928 càrrecs diversos (tresorers, comptadors, encarregats de loteria, delegats, vicedelegats, subdelegats subdividits en quotes alíquotes, i un vocal).

RECORD DE LA PRESENTACIÓ 2011

Mantenidor: En Floripondi Sánchez de la Prominència Acústica

Patrocinio Bataclan. Fallera Major virtual  Bucomsa-Burrera i adjacents
RAMPELLADA FALLERA (SONET RIC)
(Sonet de setze versos florals de caire lopedeveguí)

Si fallera hagués sigut Na Violant
i hagués pogut triar mantenidor,
no hi hauria vist com Lope altre millor,
per artista, per poeta i per galant.

Però Lope haguera escrit escatimant
un sonet, omplint els versos de rigor,
i jo crec que una fallera, si és major,
ha de rebre un rendibú més abundant.

Heus-me ací, amb dos quartetes per davant,
capficat en la mampresa il·lusionant
d’ordenar setze versicles en renglera...

Ja en tinc dotze ordits en rima falaguera,
amb espurnes de gramàtica fallera
i a l’estil del rimador més purità...

Si els dos últims sumen setze arreu manera...
doncs... Ja poden començar la mascletà! 



Amb aquest poema el nostre mantenido reprovava d'alguna manera l'excessiu puritanisme de Lope de Vega, que mai no es va atrevir a compondre sonets de més de catorze versos. En Floripondi va aconseguir burlar la normativa i va abastar setze unitats versiculars d'una tongada, però li va faltar poc per a arribar a disset versos.

En acabar la solemne recitació del sonet setzeversí, la Fallera Major va tenir un rampell de fúria fallera i va acaçar en Floripondi per tot l'escenari a la pota coixa, al temps que el públic cridava entusiasmat: mateu-lo! 
En Floripondi cantant els gojos. A tothom se li va posar la pell de gallina


Entrega de rams. Nomenament dels nous figatells d'or amb fulles de verdolaga marinaen presència de les autoritats competents

No!... no és donya Rita. És la nostra vicefallera major, na Pepiqueta Pomez

Rosa fresca i bledenera,
poma de la galta roja:
en mirar tos ulls de goja
he perdut la cervellera.

Per tu estic embacorat
en tan llest que abans estava!
 i a xorros me cau la bava
quan estic al teu costat! 
                                                                                                                         
                                                                                                                       Floripondi Sánchez


Foto esquerra: El mantenidor, emocionat, plorant a llàgrima viva
Foto centre: Evocació histèrica a la memòria de Don Furgoneto
Foto dreta: Una fallera interina diu al públic: au! me'n vaig!

Moment àlgid de l'exaltació

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ FALLERA


L'autoritat posant la primera
pedra d'un nou palau, abans
d'acudir a la presentació

El passat dia 30 de febrer va tindre lloc la presentació de les nostres falleres majors i menors, reines de la verema i les seues respectives corts d'honor. El Saló Roig de la Bucomsa Corporation havia sigut engalanat amb els seus millors adreços, i el galliner ubicat al corral contigu al recinte, on se situen els comuns de l'edifici, va ser traslladat provisionalment a un altre lloc per tal d'evitar que les gallines s'astoraren durant la celebració i destorbaren el desenrroll(1) de l'exaltació.

L'evento(2) va començar amb uns minuts de retard, ja que les autoritats estaven inaugurant "plans confiança" i posant primeres pedres pertot arreu, i van demorar la seua imprescindible presència (durant el transcurs de l'acte es van absentar tres o quatre concejals per a inaugurar un parell de coses que havien quedat pendents, però van tornar de seguida).

El presentador, Paco Redolí, va començar la seua intervenció agraint al públic la seua assistència i saludant, amb només vint minuts, totes i cadascuna de les personalitats que eren presents a la sala. Després va presentar les falleres, a les quals dedicava paraules sonores, solemnes i emotives mentre creuaven la passarel·la. Redolí rematava cada presentació amb una estrofa de caire poètic on relacionava cada fallera amb una flor. Al públic, se li van posar els pèls de punta quan, en arribar Patrocinio Bataclan a l'escenari, Paco va exclamar amb la veu entretallada:

Oh! flor del pitiminí
que olores bafs d'encanteri,
com els capolls d'alhelí
que posen al cementeri.

Pròxima imatge corporativa
de Canal Nueve
En Floripondi Sánchez és un reconegut valencià de soca-rel, però va optar per pronunciar el seu discurs en castellà per si hi havia anglesos i madrilenys entre el públic. Així doncs va començar demanant disculpes si en algun moment, pres per l'emoció, se'n passava al valencià.  "Tengo ese defecto" --va espetar.

Perdón, pueblo mio, si me paso al valenciano
sin darme cuenta. Tengo ese defecto!
En Floripondi --Flori per als amics-- és un home apolític, però molt patriota. Per això va fer un repàs exhaustiu a totes les grandeses de la nostra terreta: la Copa Amèrica..., la carrera de Fòrmula I..., la visita del Papa, que segons Flori pensa tornar a menjar paella..., la transformació del Cabanyal..., el futur estadi del València CF..., o l'Alqueria blanca, obra d'una televisió modèlica i envejada... foren alguns dels milanta detalls que l'esmentat orador va referir amb impol·luta eloqüència. Especialment apoteòsic fou el moment que en Floripondi es va arrancar per peteneres i va dir "somos la comunidad de la riquea, del progrés i del futuro". En Flori va estar especialment brillant durant la recitació dels poemes dedicats a la Fallera Major, a qui va exaltar entre versos, bromes i consells... "fes como jo i no te fiques mai en política com eixos que, en lloc de dir comunitat diuen país, i en lloc de dir vixca València diuen gairebé" (ací, l'orador va trair deliberadament la seua promesa i va exclamar algunes eufòries en valencià campsí, la qual cosa va ser rebuda pel públic de manera molt simpàtica). 

Patrocinio es va dirigir al mantenidor amb llàgrimes als ulls, i amb el tartamudeig propi de les fortes emocions va exclamar...: "el valencià jo también lo parlo... un poquet.... vixca balensia!! En eixe moment va començar a plorar a llàgrima viva i no va poder continuar. 

BURRERA COMPRIMIDA SA
La burrera del futur
A requeriment del presentador, el públic es va posar en peu per tal d'escoltar l'himne oficial, però a la megafonia de la sala, en lloc de sonar l'himne del mestre Serrano van començar els compassos de... LA MUIXERANGA!!.... Ahhhhh!!, exclamaren alguns... Ohhhhhh!!, mussitaren uns altres... i Ui, ui, uiiiiiii, pensaren els més temorosos. El desconcert era notori i alguns exaltats ja s'havien disposat per a solucionar el caos a base de garrot (fins i tot, algú va arribar a acusar el tècnic de traïdor i catalanista)...

...però abans que la sang arribara al riu es va descobrir que tot havia sigut una farsa muntada pels xicots de Burrera Comprimida...

...uns s'ho van prendre amb simpatia i ens van dedicar un somriure de complicitat, uns altres feien cara de pocs amics, i la resta no van entendre res... Però de tot ha d'haver en la vinya del senyor, no troben?

Au!

(1) DESENROLL. Paraula pertanyent al valencià campsí
(2) EVENTO. Paraula que ha posat de moda el Facebook



NOTA:
En aquests moments estem plantant la falla. Quan estiga acabada podran visitar-la a través de l'enllaç que oportunament els indicarem. Gràcies.



Entrades populars